dimarts, 14 de maig del 2024

L’origen de la mona de pasqua

Periodistes: Alba G i Leire M 

La mona de pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se amb ou dur i llonganissa seca. La mona de pasqua és típic de Catalunya i també de les illes Balears, el País Valencià i Múrcia. La tradició de la mona de pasqua és ben viva i acumula segles d'història i ha evolucionat molt al llarg dels anys.

La mona tradicional, coneguda com la mona de pasqua, és un pastís en forma de tortell, de coca ensucrada amb ous durs. El nombre d'ous ve determinat per l’edat de l'infant, hi ha d'haver tants com anys tingui. La tradició es mantenia, històricament fins que els fillols rebien la primera comunió. La presència de la xocolata a la mona és una incorporació moderna, introduïda a Barcelona l’any 1930 pel pastisser Lluís Santapau que la confiteria mora va començar a guarnir el pastís amb figures d’aquest producte. L'origen de la paraula ‘’mona'’ no és clar; podria procedir de l'àrab, el llatí o el grec; però en qualsevol cas es refereixen a un ‘’regal'’ o una ‘’ofrena’’. La pasqua és el moment més rellevant del calendari cristià, que fa recordar la resurrecció de Crist, després de la seva passió i mort per crucifixió. És el moment amb què culmina Setmana Santa i acaba la prohibició de menjar carn, llet i ous que regeix la Quaresma. Per als cristians, és un moment de felicitat i alegria que també coincideix amb la celebració de l’arribada de la primavera. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada