Entrevista al mestre Lluís

Periodistes de la secció d'entrevistes, Isabel, Paula i Víctor.

1.Amb quants anys vas començar a ser professor de tennis?

Amb 15-16 anys.

2.Vas començar a ser professor de tennis des de bon principi o vas fer altres feines?

La meva primera faina va ser professor de tennis, perquè jo feia tennis de petit, i amb 15, 16 anys em van dir per ajudar.

3.Segueixes sent professor de tennis?

Correcte.

4. Et costa compaginar-ho tot?

Doncs per sort, no. Els horaris m’ho permeten i, a més a més, hi ha una cosa molt important: és que les dues coses em fan molt feliç i quan fas les coses que t’agraden les facilitats són de tot arreu.

5. Quina és l’experiència que de moment t’ha agradat més?

D’experiència, a què us referiu?  (Nosaltres: de ser professor de tennis o de l’escola). Doncs veure que els nens aprenen i són feliços i compartir-ho amb ells. Estar amb nens per a mi és un regal.

6. Si tinguessis que triar, què preferiries: ser un tenista professional o ser un profe d’escola?

Professor d’escola.                              

7. Si ja no poguessis ser profe d’escola, ni profe de tennis, què faries?

Doncs a vegades m’ho he plantejat. A mi no em sabria greu fer una altra cosa, però si fos alguna cosa que m’hagués d’omplir hauria de ser una feina relacionada amb nens. O sigui, també m’agradaria tocar música, però coses per a nens, o agafar la furgoneta i viatjar als hospitals.

8. Has fet alguna competició?

Sí que he fet competicions, no d’alt nivell. No he sigut un tenista professional. Jo havia fet com els nens i nenes que fan futbol o el que sigui. Hi havia unes lligues.

9.Què és més difícil ser professor de tennis o professor d’escola?

Tot es difícil , tot és molt complex, si tu vols fer-ho bé, tot és difícil. Però alhora, és fàcil pel què us deia abans: perquè si ho fas amb ganes, tires endavant.

10. Com ha estat la teva experiència al Torre Roja?

La meva experiència al Torre Roja de moment és molt “guai”. Em sento molt bé. Els nens i nenes sou fantàstics i guapíssims i guapíssimes, No de físic, sinó com a persones. I jo em sento molt estimat, això em fa molt feliç.

11.Quins plans tens per al futur?

Plans per al futur, doncs a vegades m’ho pregunto, em pregunto, més endavant què faré, que deixaré de fer... I el que tinc clar és sobre tot estar amb nens això sí, però plans de futur així com que faré d’aquí uns anys, de si em compraré això o em compraré una casa o no em penso comprar coses ni res. Penso que avui vull ser feliç i donar tot el que pugui als altres i demà també ho intentaré però primer avui viure-ho.